Trimestralment, els primers dies de gener, abril, juliol i octubre. En alguns casos pot ser convenient presentar declaració mensual si es vol reclamar ràpidament la devolució de l’IVA.

Totes aquelles que siguin necessàries per a l’activitat. Cal analitzar molt bé cada despesa per veure si es pot o no desgravar-la.

Per altes rendibilitats, a partir d’uns 60.000 € es pot analitzar si convé crear una societat. Cal tenir en compte que una societat té una burocràcia més elevada que una persona física autònoma.

Si es fa de forma voluntària abans de rebre el requeriment de l’Agència Tributària tindrà un recàrrec d’un 1% i un 1% addicional per cada mes que hagi transcorregut des de la data fixada pel tribut. A partir de l’any el recàrrec serà del 15% més interessos de demora. Aquest recàrrec tindrà una bonificació del 25% si es paga de forma voluntària una vegada que l’Agència Tributària ens envia la liquidació.

Si es presenta una declaració fora de termini per un requeriment de l’Agència Tributària hi haurà una sanció entre el 50% i el 150% de l’import deixat d’ingressar més interessos de demora. La sanció es pot bonificar un 30% si es fa el pagament dintre dels terminis que ens fixi l’Agència Tributària i un 40% addicional si no es presenta recurs. Al final tot plegat pot quedar en una sanció mínima al voltant del 35%.

Autònoms: Només estan obligats a dur un registre de factures emeses, compres, despeses i béns d’inversió. Per això hauran d’aportar les factures emeses, rebudes i comprovants d’altres despeses.

Societats: Estan obligats a dur una comptabilitat completa, per això addicionalment al que aporten els autònoms també han de portar els extractes bancaris.

Desgravar despeses incorrectes: Cal analitzar la situació de cada client i establir quines despeses es poden desgravar a la seva activitat.

Documentació: Cal tenir la documentació degudament escanejada i vinculada a cada registre comptable de venda, compra i despesa. L’Agència Tributària ho exigeix i les sancions són rellevants si no es gestiona bé.

Presentar declaracions fora de termini: Cal ser conscient del calendari fiscal per cada tipus de contribuent i les obligacions que li correspon.

Actualment, hi ha dos tipus bàsics de contracte: indefinit i de durada determinada (temporal). El contracte de durada determinada s’aplica per circumstàncies de la producció o per substitució d’un treballador:

• Circumstàncies de la producció, en cas d’increment ocasional i imprevisible respecte a l’activitat habitual de l’empresa o oscil·lacions de càrrega de treball que comportin un desajust.
• Substitució, qualsevol circumstància que comporti reserva de lloc de treball de la persona que es cobreix.

Cal diferenciar dues casuístiques, contingència comuna i contingència professional:

• Contingència comuna: la prestació comença a partir del 4 dia.
• Contingència professional: la prestació comença a partir de l’endemà a la baixa.

Hi ha algunes excepcions, baixa per menstruació, incapacitat i donació d’òrgans (des de primer dia), o interrupció d’embaràs / gestació des de la setmana 39 (des de l’endemà).

Poden tenir una durada màxima de 545 dies.

Hi ha dos tipus d’acomiadaments, disciplinari i objectiu, i aquest poden ser procedents (justificats) o improcedents (no es pot justificar, o no de manera suficient la causa que ho motiva).

• Acomiadament objectiu: No hi ha el concepte de culpa del treballador, forma escrita, posada a disposició del treballador indemnització de 20 dies (excepte causes econòmiques) i preavís de 15 dies.
• Acomiadament disciplinari: Basant en un incompliment greu i culpable del treballador. Exigeix de forma escrita detallant fets i audiència prèvia.

• Demanar el nom al registre mercantil central. S’han de fer peticions de 5 noms per ordre de preferència.

• Fer l’ingrés del capital social a una entitat bancària, el mínim són 3 mil €.

• Establir els estatuts de la societat on determinarem el tipus d’activitat, domicili, tipus d’administració, relacions dels socis…

• Constituir la societat davant de notari.

• Obtenir el NIF de la societat.

• Inscriure la societat a la Generalitat (model 600) i al Registre Mercantil.

• Obtenir el certificat digital de l’administrador de la societat.

• Donar d’alta la societat a la Seguretat Social per obtenir el seu compte de cotització.

• Establir el règim de cotització a la Seguretat social de l’administrador de la societat.

La majoria dels seus actes s’han de formalitzar davant notari i inscriure al Registre Mercantil, els més significatius són:

1. Constitució.
2. Augment o reducció de capital.
3. Constitució.
4. Canvi d’administradors.
5. Modificació del nom.
6. Modificació de l’objecte social.
7. Trasllat del domicili.

Altres actes també requereixen escriptura pública, però no s’han d’inscriure al Registre mercantil. El més significatiu és la compravenda de participacions (societat limitada) o accions (societat anònima).

Anualment ha de dipositar els comptes anuals al Registre Mercantil.

Procediments concursals: també cal la comunicació al jutjat del Registre Mercantil.

Les situacions més habituals són:

1. Canvi de nom.
2. Augment o reducció del capital social.
3. Canvi de domicili.
4. Canvi del règim d’administradors.

Implica que la societat deixi d’existir. Això suposa un procés de dissolució i liquidació, fins a arribar al moment en què l’entitat no tingui cap deute pendent, ni per cobrar ni per pagar.

El pas final és anar davant de notari a formalitzar el tancament i s’ha d’inscriure al Registre mercantil.

Cal tenir primer molt present la Llei de societats de capital per veure de quin conflicte estem parlant i quines opcions legals hi ha.

• És important que els estatuts de la societat previnguin les diferents situacions de conflicte que es puguin donar.

• També és molt rellevant establir prèviament uns pactes de socis on ja es fixin els mecanismes de resolució de conflictes, clàusules i compravenda, repartiment de funcions, procediments de sortida del soci…

El primer pas seria intentar resoldre el conflicte dintre de la Junta de socis. Anar a institucions com el Tribunal Arbitral de Barcelona per intentar resoldre el conflicte amb un mediador.

La darrera opció ha de ser la via judicial, a través dels jutjats mercantils.

Cal identificar bé les parts i els seus representants.

Objecte del contracte: sigui servei o producte. Fixar molt bé el que inclou i el que no, com més concret millor.

Les condicions econòmiques:

1. El preu actual i condicions futures.
2. Forma i teminis de pagamanet.
3. Penalitzacions per incompliments.

Durada del contracte, causes de finalització o resolució.

Protecció de dades (si cal.)

Propietat industrial i intel·lectual (si cal).

Establir responsabilitats, molt important que es fixin cobertures d’assegurances.

Indicar legislació aplicable i jurisdicció.

Annexos: Inclouran especificacions i detalls que alliberen carregar el contracte i permeten adaptar-lo en futures actualitzacions.

Els riscos més habituals són:

1. Incompliments de contractes.
2. Riscos laborals (contractacions incorrectes, acomiadaments mal gestionats).
3. Protecció de dades.
4. Conflictes de marques i patents (propietat intel·lectual).
5. Compliment normatiu (compliance).
6. Conflictes entre socis i administradors de la societat.
7. Riscos comercials: competència deslleial o publicitat enganyosa.
8. Riscos tecnològics: ciberatacs, pèrdua de dades.

Cal tenir contractes ben redactats. i un assessorament legal preventiu: s’ha de confiar en personal del dret abans que es produeixi la contingència.

Establir bons protocols interns i de formació i unes assegurances adequades.

Bona governança per part de socis i administradors.

Tenim clients que són filials d’empreses estrangeres. Quan un client vol expandir-se internacionalment li recomanem els organismes on s’ha de dirigir per anar millor acompanyat.

Si, en petites empreses s’acostuma a donar el servei complert, incloent la gestió comptable. En empreses més grans ens limitem més a fer un assessorament extern.

No podem identificar un sector que sigui més complex que un altre. Tots acaben tenint les seves dificultats i característiques especials. No es pot infravalorar la complexitat de cap sector.

En la reunió prèvia amb el client es defineixen les seves necessitats, a partir d’aquí la nostra proposta és totalment personalitzada.

Intentem que internament els processos siguin el més estàndard possible, però de cara al client ha de tenir sempre una atenció personalitzada, que es concreta ja d’entrada assignant-li un professional per la seva part laboral, un per comptabilitat i impostos.

A nivell fiscal l’IVA és un dels aspectes més conflictius i que varien d’un sector a un altre. Cal analitzar molt bé aquesta tributació ja que les conseqüències poden ser molt gravoses.

També és important el règim de deduccions a l’impost sobre societats.

A nivell laboral s’ha de mirar molt bé el conveni col·lectiu aplicable a cada sector.

Sí, cada vegada més l’economia s’està orientant més a la terciarització, o sector serveis.

Sí, els acompanyem des de l’inici.

Ens formem internament per estar sempre al dia de totes les novetats. En tenir cada client assignat a un professional concret del despatx ens és molt fàcil poder-lo tenir al dia de totes les novetats que l’afecten a ell en concret.

Mirem d’evitar al màxim la utilització de campanyes generals d’informació que el client acostuma a no llegir.